TARDA

Asseguts esperarem que ens citi la nit
en aquesta tarda, prematurament fosca
i remorosa d'infants en corredissa.
Plou. La veu arraulida en constància del fred,
el prec d'un coixí per escalfar la panxa,
i la fressa del somriure al voltant de la mirada
que et conec perversa, i m'incita, i ens vessa.
El rellotge ha perdut les agulles.
Però la nostra pell ha guanyat esgarrifances.

Arrels d´escuma
Aleix de Ferrater